2014.2 Castell de l’Espluga Calba

El Castell de l’Espluga Calba és un edifici situat a l’Espluga Calba documentat des de 1148.[1] El seu nom prové del llatí spelunca, que fa referència a les coves excavades en la roca que es poden veure en diversos indrets de la vila. El castell va pertànyer a l’Orde dels Hospitalers durant 4 segles.[2]

Història

El lloc de l’Espluga Calba va ser una fortalesa àrab avançada, del valiat de Siurana, i la seva església de Santa Maria era una mesquita durant la dominació musulmana.[2] Ramon Berenguer IV va atorgar la carta de població de la vila el 22 de desembre de 1148,[1] donant impuls a la seva repoblació, i feu donació del castell i de la vila closa a cinc famílies, les del batlle Porcell de Cervera, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià.[2] En el segle XIII, sota domini cristià, la vila passà a lavegueria de Montblanc.[2] L’any 1251 Jaume I donà el castell a Eliarda d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges.[2] Va pertànyer al monestir fins al 1350.

 

L’any 1350 fou venut per 115.000 sous barcelonesos a Pere de Carcassona.[3] Pere i la seva muller Constança Donada l’època i la situació que es vivia a Carcassona,  la ciutat d’Occitània, territori afectat per la croada contra els cristians albigesos o càtars – igual que Tolosa de Llengua d’Oc i l’Albi, entre d’altres-,  hom pot deduir que aquest noble Pere de Carcassona podria ser dels càtars exiliats a terres catalanes. A prop de l’Espluga Calba hi trobem el municipi també anomenat Albi igual que el municipi occità. Les migracions d’occitans a aquestes terres  estan documentades i es poden consultar a l’Arxiu del Bisbat de l’arquebisbat de Tarragona. Se’n parla en el llibre Gavatxos, Gascons, Francesos: La Immigració Occitana a La Catalunya Moderna (El Cas De La Conca De Barbera) de l’historiador Valentí Gual.

   

L’any  1368 a Jaume Conesa, conseller i protonotari reial.[3] Passà per diverses mans fins a arribar a Antoni de Maçanet, diputat de Catalunya el 1375.[2] Un descendent seu, Nicolau de Maçanet, el deixà en herència al seu nebot, Antoni de Montsuar, senyor de Torregrossa.[3]

L’any 1405 l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, també coneguda com a Orde els Hospitalers o Orde de Malta, va comprar l’Espluga i el seu castell a Antoni de Montsuar i el seu germà Vicenç, per un import de 140.000 sous,[3] i tot seguit el papa Benet XIII va establir-hi la comanda de l’Espluga Calba, que comprenia els municipis de Sidamon, el Palau d’Anglesola, el Portell i Torrelavit.[2] Els hospitalaris van reedificar el castell. La comanda va perdurar fins a l’any 1797 i els hospitalers abandonaren el castell l’any 1836 a conseqüència de la desamortització de Mendizábal.[2]

L’edifici

L’edifici gòtic, de planta quadrangular, va ser refet pels hospitalers. Disposa de diversos cossos construïts al voltant d’un pati central, dels segles XIII i XIV, que servia com a pati d’armes. Al centre de la façana principal hi ha una gran porta adovellada i diverses finestres gòtiques amb columnes coronelles, així com una galeria d’arquets de mig punt a sota del ràfec de la teulada. La façana del costat és coronada amb merlets.[2] Té dos portals d’entrada, un dóna accés directament a les dependències, i l’altre comunica amb la capella.[1]

A l’interior hi ha l’aula magna, i al pati hi ha una gran pica de pedra que s’usava per guardar oli.

Enllaços Externs]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s