Jordi Salat Orteu

Entrevista a Jordi Salat Orteu

PARLEM DE CRISTÒFOR COLOM I LA SEVA CATALANITAT 

Per què ets va interessar per aquest tema?

L’explicació  que em van donar a l’escola dient que  Castilla havia participat en  la descoberta d’Amèrica  no em va deixar mai convençut,  ja que , pensava: com pot ser  això si a Castella no hi ports de mar i per tant no hi ha mariners?

Pertanys alguna institució o associació d’estudis colombins?

No.

Està reconeguda la teva feina en els estudis sobre Colom?

Per part d’algunes persones sí; valoren i comparteixen les meves hipòtesi, investigacions, conjectures, deduccions i conclusions. N’hi ha d’altres que no.

Has publicat treballs o articles sobre Colom?

Si, diversos.

Estàs d’acord en que Colom és l’home de les mil cares?

No. Colom era un monjo terciari franciscà i això comporta una identificació, i uns principis, que tenen en la bondat, la sinceritat i honestedat una de les seves bases essencials. S’ha de discernir el gra de la palla. Colom va ser, i encara és,  difamat i  calumniat. Per a descobrir qui era realment Colom, el català Colom, s’ha de fer servir el seny o sentit comú, ja que no ens podem refiar dels documents. El “documentarisme”, és de mal fiar, ja que hui han hagut moltes adulteracions.

Colom amb l’hàbit franciscà i envoltat de franciscans en el moment de la seva mort

Per què creus que Colom no deia mai d’on era?

Colom no deia mai d’on era?  Què t’ho ha fet pensar això? Qui t’ho ha fet creure això? Jo penso que sí que ho deia, però ens ho han amagat. Ell, no; els altres. Com es pot signar un document davant d’un notari, com va fer a les Capitulacions de Santa Fe, sense estar identificat? Ningú s’ha fixat en que el Notari, Joan de Coloma, era català, funcionari de la Corona d’Aragó, que tenia com a llengua oficial el català? Per a què volien una reina que parlava castellà, i un  genovès que parlava genovès ( Itàlia encara no existia com la coneixem actualment), un notari que escrivia en català, la llengua oficial de la Corona d’Aragó i Catalunya?  La Corona d’Aragó i Catalunya era una confederació d’Estats amb sobirania política i moneda pròpia.  Quin sentit té que un notari d’aquest Estat, que repeteixo, tenia com a  llengua oficial la llengua catalana,  sigui  redactant les Capitulacions, escriptura del contracte subscrit entre un genovès, Colombo, i una castellana la reina Blanca de Castilla? Ara bé, si tenim en compte que l’altre personatge present, el rei Ferran II, era rei  de la Corona de  Catalunya i Aragó, aleshores sí que en té de sentit; això vol dir que el contracte es va fer amb l’Estat que tenia com a llengua oficial el català: la Corona d’Aragó, que era integrada pels “regnes” de Catalunya[2], Aragó, València, Mallorca i probablement relacionats amb  el Regne de Sardenya, el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília que formaren part de la Corona d’Aragó. Preguntem-nos: Cristoforo Colombo, un genovès que no sabia català, podia signar i donar el seu vist-i-plau,  un document tant important com les Capitulacions de Santa Fe,  escrites per un notari català, en català, sense entendre allò que s’hi deia?

Quantes teories colombines hi ha avui en dia serioses?

Penso que  n’hi ha diverses; no sé  quantes.  A mi , hi ha una teoria que la considero seriosa, i que és la teoria que  ens diu que  Colom era cristià,  un monjo terciari franciscà, relacionat amb els templers i amb “Torroja” de la Segarra. ( El seu nom original  d’aquest municipi era “Torroja” ara l’han adulterat i li diuen “Tarroja”)  I, relacionat per tant,  en certa manera, amb el templer nascut a Solsona, Arnau de Torroja, novè Gran Mestre del Temple. Castilla no ha tingut mai cap Gran Mestre del Temple. Catalunya n’ha tingut més de quatre. I, alguns templers importants eren de les terres de Lleida. N’estic convençut que Colom era templer. I, penso que els cavallers de l’Orde del Temple del Rei Salomó,  eren “asherahites” no eren “jahvehites”; això vol dir que el seu cristianisme era el del culte a la deessa Asherah. Jahvé va prohibir aquest culte, que està relacionat amb el zodiacalisme i les divinitats, i verges, negres com és el cas d’Isis. El culte a Isis venera el toro no el mata, com fan els espanyols. Asherah. té com a simbolisme l’arbre i els troncs. Considero que el “Tió” , que és un tronc, és una tradició cultural asherahita i que aquesta cultura és la que tenia Colom en tant que català i  templer, ja que, al meu entendre,  era la del rei Salomó.

Luis de Ulloa y Cisneros

Va ser important la feina de Lluís Ulloa? Per què?

El considero el millor historiador de tots el que he llegit sobre  el tema de la catalanitat de Cristòfor Colom. Per diversos motius, a més de ser un meticulós historiador i molt professional, volia fer honor a la Veritat i fer-ho amb dignitat i sense vanitat.
1.- Ulloa era peruà,  d’origen gallec, i volia demostrar que Colom era gallec. Quan va anar investigant i va arribar a la conclusió que era català, ho va dir anteposant la veritat a la vanitat.

2.- L’espectre de temes relacionats amb Colom que va plantejar és molt ampli. Ell,el va relacionar amb Ramon Llull.

Vol destacar algun historiador català que hagi tractat el tema Colom?

Només un, en Caius Parellada. Entre els historiadors catalans,m’atreveixo a dir que, tots, han fet aportacions molt lloables. No obstant,  no s’ha fet bona pinya, no s’han articulat les aportacions en un conjunt. He trobat  moltes lluites egòlatres i gelosies, mútues desqualificacions: A vegades, amb  argumentacions mancades de respecte. He sentit a dir davant d’una discrepància, despectivament,  “aquest el que vol és marcar paquet”, en lloc d’oferir una reflexió respectuosa com a resposta constructiva. Egos que cerquen  la pròpia glòria vanitosa més que no pas descobrir  la Veritat.   Per altra banda, alguns són ateus i materialistes, no han tingut formació cultural cristiana o bíblica; i, els documents que analitzen sobre els fets relacionats amb Colom, trobo que  no els saben interpretar dins el marc referencial corresponent, que és un marc religiós. Colom,  era molt religiós; era cristià. Va posar-se un nom adoptiu, com feien els frares franciscans que feien els vots religiosos, “Cristo Ferens” o “Xristo Ferens”. Aquest, però, no era el seu nom de pila baptismal. Colom, parlava de l’Esperit Sant. Això també ho feien els càtars i els “santjoanistes”.  Això comporta una determinada concepció “espiritual” (ell era franciscà, templer franciscà, això penso ). Està documentat que el seu guia espiritual era un català de Calàbria, en Joaquim de Flor, conegut amb els seu nom italianitzat de “Joachim de Fiore. No era catòlic  d’obediència servil a la dogmàtica de la jerarquia religiosa de l’Estat Vaticà.  Potser per això no l’han fet “sant” tot i ser l’evangelitzador cristià més gran de la Història. Les investigacions sobre Cristòfor Colom, han de fer-se dins el marc de la religiositat cristiana i dins del marc de la història de la Corona d’Aragó  que tenia com a llengua oficial la llengua catalana.  Em sembla que alguns historiadors catalans diuen autèntics disbarats. Per altra banda,  jo, de moment, no em puc creu que Colom tingués 70 anys l’any 1492 . S’ha de tenir molta empenta per a fer aquella gran proesa  marinera. Hi ha qui diu que sí que pot ser, potser per a  justificar la seva personal teoria, pecant de vanitat, però jo no m’ho puc creure ( de moment). Al meu entendre, cap historiador català ha arribat a l’alçada del peruà, d’origen gallec, Don  Luis de Ulloa y Cisneros. Les seves recomanacions respecte  de la relació de Colom amb Ramon Llull, un altre català franciscà, no han estat prou estudiades. Aquesta és la meva línia d’estudi i d’investigació. Els  nobles i reis catalans de la Corona d’Aragó,  com Jaume I, eren sota la guia espiritual de frares franciscans i relacionats amb els templers. I, Colom, era un noble català i penso que templer. Els nobles de la Corona de Castilla, estaven relacionats  amb els dominics, no pas amb els franciscans. Els nobles de Gènova no estaven pas relacionats amb els franciscans. Colom, va anar a la Ràbida, un convent de franciscans. El Dr. Ulloa, també ens va indicar la importància de Dídac Colom, el germà de Colom, que era sacerdot,  del qual ens diu que, probablement, era el seu germà gran, i que  no era ben vist per les autoritats catòliques de Roma. S’hauria d’esbrinar quina mena de cristianisme professava en Dídac Colom. De tots els historiadors “colomians”, a qui més  admiro és a Don Luís de Ulloa y Cisneros, per la seva investigació, les seves intuïcions exposades com a hipòtesi de treball  i per la seva noblesa d’ànima. Estimava la Veritat i no es deixava vèncer per la vanitat, ni per les actituds hostils dels ignorants que el calumniaven i difamaven.

Seria possible reconstruir l’ADN a partir dels ossos de Colom?

Si es sabés del cert que són de Colom potser si. Però, no es pot saber del cert. Qui ho pot assegurar que són els ossos de Colom?

S’ha fet?

S’ha fet sobre uns suposats ossos  que es troben a Sevilla. Els resultats, que jo sàpiga, no s’han dit públicament.

Suposant que el descobridor era català es pot assegurar de quina zona era?

Es pot exposar, a mena de conjectura, com a hipòtesi sobre argumentacions raonables.   Les conjectures,  són molt importants, quan segueixen un fil “senyat”  d’observacions. No s’han de menystenir. S’han de valorar en la seva justa mesura. Tot sovint la veritat,  com els grans descobriments, tenen el seu origen en una conjectura. D’altra banda tenim un document  que hi posa “Colom”.

Carta de Colom, on es pot llegir “Colom”

Blasó de Sainte Colombe, nom afrancesat de Santa Coloma. Relacionat amb Montesquieu, nom afrancesat del municipi occità, en català Montesquiu.

Ha obert una línia de investigació que cerca possibles relacions de Colom amb Gascunya, Catalunya Nord o Conflent,  i Occitània?

Sí. El Dr. Luís de Ulloa va esmentar, en el seu llibre, Cristòfor Colom fou català, editat en francès a París l’any 1927,  en el capítol IV, sota el títol  de Colom a Islàndia i Groenlandia,  el següent: “ al globus terrestre de Frisius Mercator, del 1537, hi ha en una inscripció, el  pilot anomenat “Joan Scolom”. A mí aquest nom em fa pensar que podria ser  la transcripció feta  del català salat, “Es Colom”; una manera de dir “En Colom” en la parla pròpia del Pirineu, portada posteriorment a Balears, el català que es coneix com a català salat la qual fa servir l’article “Es” i “Sa”.

Hi ha teories sobre això? Hi ha diverses teories

Efectivament hi ha diverses teories. Jo treballo sobre la conjectura de que Colom  tenia família a “Torroja” de la Segarra i que  aquests eren originaris de la zona del Rosselló a l’altra banda dels Pirineus. En concret,  investigo la família càtara del Castell de Sò o Olleta de Conflent.  Família noble, de cristians càtars, emigrada a Mont Sò, actualment anomenat “Monzón” en llengua castellana o espanyola. Un castell, aquest, relacionat amb els templers catalans i de llengua catalana,  que pel riu Ebre anaven a navegar a la mediterrània, per Tortosa i Tarragona,  i amb el rei català de la Corona d’Aragó, en  Jaume I, un rei relacionat amb el culte a la verge negra, Nostra Senyora de la Mercè.

Castell Templer de Mont Sò ara anomenat “Monzón” en espanyol.

Molts historiadors accepten que Colom tingué un parent que era del Pirineu, la Gascunya,  i es deia “Cazesnove Couloun”. A Bordeus hi he trobat el cognom Colom en diversos alcaldes de la ciutat.

Investigo les migracions occitanes que van venir a Catalunya després de la corada contra els albigesos o càtars al segle XIII. També investigo un monjo de Lleida que es digué Ferrer Colom i que  té dedicat un altar lateral  a la Seu Vella de Lleida i a un dels  viatgers que va anar en el segon viatge de Colom i que es deia Antoni Ferrer i era cavaller hospitalari del Castell de l’Espluga Calba. Un dels propietaris del castell fou Pere de Carcassona.  Aquest nom, Carcassona, és el nom d’una famosa i bonica ciutat occitana.

Castell de l’Orde dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. L’Espluga Calba. Lleida. Catalunya Un cavaller, Antoni Ferrer, acompanyà a Colom en el segon viatge, l’any 1493 i s’instal·là a Colòmbia.

 Castell dels Ducs de Cardona. Cardona. Catalunya

També investigo la nissaga dels Ducs de Cardona  que tenien un castell a la Floresta de les Garrigues i la seva  relació amb el municipi de Bellpuig,  a les terres de Lleida. Els ducs de Cardona, els Folch de Cardona, van ser Virreis d’Amèrica, o sigui Nueva Granada o Gran Colòmbia. Estaven “vinclejats” amb  l’Infant Fortuna. Aquest Infant,  va acompanyar  a Colom, al costat del rei Ferran II d’Aragó, pels carrers de Barcelona, en la arribada del seu viatge l’any 1493. Quan Colom va desfilar per Barcelona aclamat pel poble català,  per celebrar el seu retorn de les Antípodes; anava muntat a cavall al costat de Ferran II, i a l’altre costat hi anava l’Infant Fortuna. La família dels Folch de Cardona s’haurien d’investigar més a fons dins els paràmetres “colomians”, o sigui, relacionat amb Colom. A la ciutat valenciana de Gandia hi tenien un palau. Un es digué Lluis de Cardona i Enríquez. Aquest cognom, Enríquez, el trobem present entre les persones que van tenir tractes amb Colom.

És cert que el port de Palos d’on van sortir les caravel·les era Pals de Girona?

Penso que  és possible,  que podria haver sortit  alguna nau i que anés fent escales tot baixant costa avall,  a Barcelona, a Tarragona,  a Tortosa,  a València,  i “ Palos” de la Frontera. Aquest municipi actualment andalús, “Palos”, podria ser un topònim català “Pals” castellanitzat. Cal tenir molt present que a Palos de la Frontera,  en el segle XIII (  uns dos-cents anys abans de 1492)   un monjo franciscà, català de València, que es deia Pasqual, va portar a Palos de la Frontera la imatges de la patrona de Barcelona, Nostra Senyora de la Mercè, la qual va ser rebuda amb aclamacions populars.  Això vol dir que ja hi vivien catalans de Barcelona.

Verge Negra de Nostra Senyora de la Mercè a Jerez de la Frontera.

A Huelva, també hi trobem a Nuestra Señora de la Cinta, que és de Tortosa. Un altre lloc relacionat amb Colom.

Les verges negres tenen relació amb el templers i el culte a la deessa Asherah- Astarté, Isis, Nut-. Els mites originals de les terres que avui han estat castellanitzades amb el nom d’Andalusia, tenien un alte nom autòcton o vernacle. Entre aquest mites, el de Gàrgoris, i el seu fill Hàbidis, estan relacionats amb les abelles. Les abelles estan relacionades amb el culte a Isis, Astarté i Asherah. Els templers volien restituir una mentalitat. Blanca de Castilla, com a regent de França, va propiciar la destrucció dels templers i la seva concepció cultural. Tot ha estat adulterat. El mètode castellanitzador  emprat per l’espanyolisme, ha instal·lat  l’adulterisme. S’ha fet una closca amb un gran engany, i, als humans conquerits, se’ls ha tancat a dins. Descobrir la veritable identitat de Colom, comporta el trencament  d’aquesta closca.

Colom és un cognom català? Pot ser d’un altre país?

Aquest mot, “Colom” , és  català. Que jo conegui, no es troba a cap altra llengua que no sigui la catalana. Podria tenir quelcom d’occità si es confirma l’antiguitat i lligams catalans dels Colom de Bordeus i amb els Santa Coloma, afrancesats com a Sainte Colombe.

Pots dir quatre o cinc raons històriques irrefutables per les quals Colom hauria de ser català i no genovès?

Raons, de les quals, hom pot  deduir que Colom era català:

1.- Hi ha un document en que figura la signatura escrita així “Colom”. Un nom exclusivament català

2.- Per navegar s’havia de tenir coneixements d’astronomia, matemàtiques, desxiframent de cartes de navegar….Això requeria molts estudis. El Colombo genovès no tenia estudis, era un botigues de una botiga de teixits. En aquells temps,  els teixidors no  tenien aquest tipus d’estudis.

3.-  L’equip de persones que es va rodejar Colom, eren catalans.

4.- En el segon viatge, sortit des de Barcelona, es va emportar amb ell a Bernat de Bohil, i els monjos del monestir de Montserrat, que eren  catalans.

5.- El seu millor amic i home de confiança,  era un tal Miquel Ballester, “català de Tarragona” segons consta  en un escrit.

Només amb aquestes dades ja podem deduir, si pensem. La gent però, tot sovint,  no ho vol pensar; només vol creure allò que li diuen les autoritats acadèmiques. A vegades les autoritats acadèmiques són els vigilants de la closca.

Mapamundi  del cosmògraf portugés, Domingo de Teixeira ( 1573) Mapa d’Amèrica amb banderes catalanes.

Bandera de Castilla. Aquesta bandera no s’hi veu en el mapa de Teixeira. Sí que s’hi veu la catalana de la Corona d’Aragó. Que és també la de La Provença i els Comtes de Barcelona.

Com és que en la història oficial encara no es reconeix la teoria que Colom pugui ser català?

Després de veure aquest mapa de Teixeira, no entenc  com encara poden haver-hi historiadors que diguin que “ Para Castilla y León, América descubrió Colón”. Les  referències han estat adulterades pels poders polititzats per l’espanyolisme imperialista i castellanitzador. Un exemple són quadres com aquest, on hi han fet posar la bandera de Castella y Lleó,manipulant- la Història que fa palesa, fa evident, el quadre del portuguès Teixeira, fet el 1573; o sigui, uns quants segles abans del fatídic 1714, una de les dates que va comportar, l’anihilament de tot “lo català”, i  la castellanització de la Història relacionada amb Catalunya i la Corona d’Aragó.

 

Jo penso que  el motiu és perquè això comporta el reconeixement de Catalunya com a nació i Estat, i també perquè hi ha uns drets sobre Amèrica que podrien descobrir coses que es volen amagar a nivell polític. També tenim  els motius de l’Estat Vaticà, com és que no han fet “sant” a Colom essent l’evangelitzador cristià  més gran de la Història?  Cal recordar que Colom, segons digués el seu fill, era “joaquimita”. Joaquim de Flor, conegut com a “Fiore” tot i que era de Calàbria i la seva llengua autòctona o vernacla era el calabrès i no el llatí del Laci) fou considerat heretge cristià per determinat poder vaticanista.

La forma d’escriure de Colom dóna alguna pista?

Si, però no està exempta de dubtes. Escrivia Colom o bé tenia un escrivà? Cal observar que el seu “Diari de a bord” està escrit en tercera persona. Es refereix a Colom, dient “el” Almirant  en tercera persona. “El Almirante”, en la versió que ens ha  arribat castellanitzada, ja que talment sembla que es va perdre  el primer Diari de a Bord,  donat  per Colom a Ferran II de Catalunya i Aragó quan va trobar-se amb ell a Barcelona, el 1493, en arribar de les “Antípodes”, – Colom parlava  d’Antípodes” no parlava d’Amèrica-.

Quin paper té la guerra civil catalana en la història de Colom?

Tot fa pensar que  després  del Compromís de Casp,  la família Colom es va posar a la banda dels Urgell  catalans, i no pas a la banda dels Trastàmara castellans. Donat que  un Trastàmara va ocupar el tron de Catalunya, els Colom va quedar al que ara en diríem a l’oposició. Això, vol dir que van quedar a fora del poder.  I, aquest fet comporta una colla de conseqüències adverses.

En el tema de Colom hi ha interessos de la corona castellana i hi ha intervenció de la censura?

Sí. Es van apropiar de la gesta i dels beneficis materials derivats del fet d’haver instaurant un ordre “colonialista” depredador i genocida, destructiu dels pobles, nacions, cultures  i llengües autòctones, originaries o vernacles del Continent que van dominar.  La censura va prohibir dir la veritat. Va permetre amagar les malifetes que van fer i tergiversar-ho tot adulterant-ho tot per a justificar els seus robatoris. Colom va ser empresonat per castellans, gent de Castilla i de parla castellana. Colom, en tant que franciscà, no podia ser autor  ni permetre que es fessin les malifetes que es van fer amb els indígenes.

Quina és la importància que Colom sigui català a part de descobrir la veritat?

Conèixer la Veritat sempre és important. L’autèntic missatge cristià diu que “la Veritat ens farà lliures”.  Darrera de la Veritat hi ha un sentit de la vida i un ordre nacionalista internacional basat en uns valors i principis, una concepció cultural. Cal recordar que Colom tenia molt present la “Immaculada Concepció”, tret característic dels franciscans, això vol dir quelcom sobre una mentalitat neta de mentides i fal·làcies. Valors que  tenen en la Veritat la seva essència i raó de ser. La Veritat comporta  un ordenament nacionalista. Catalunya – digués Francesc Pujols- és la pàtria de la Veritat.  Aquest dies del mes de Novembre de 2012,  en que ens trobem en campanya electoral, a  Barcelona, capital de Catalunya s’escolten moltes veritats;  en canvi, a Madrid, capital d’Espanya s’escriuen moltes mentides. La Veritat és important perquè sense la Veritat no hi ha res.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s