Maria Carme Roca

Jordi Salat, entrevista a Maria Carme Roca, escriptora i historiadora catalana que acaba d’editar las novel·la  “L’ENIGMA COLOM”.

Per què has triat a Cristòfor Colom com a tema de la teva novel·la?

De sempre, des que era petita, que m’ha atret aquest personatge, fins i tot quan tenia coll avall la història “oficial” (parlo de la dècada dels 60-70). Admiro les persones valentes, agosarades, capaces de lluitar per allò que creuen com va fer Colom. Ja de jove (em vaig llicenciar en Història), el meu interès va anar creixent i vaig començar a llegir bibliografia relacionada (això va ser a partir de la dècada dels vuitanta). De mica en mica va anar creixent la “necessitat” de dir la meva. Han passat molts anys fins que no m’he decidit. Primer calia que m’ho cregués jo. I fer-ho a través d’una novel·la m’ha semblat el millor mitjà.

D’altra banda, l’objectiu de la novel·la també és presentar l’època, el segle XV, un segle tan convuls com interessant. I que el lector es pugui ficar de ple, sobretot, en la Barcelona de 1493, que trepitgi els seus carrers, s’assabenti com vivia la seva gent, com s’organitzaven les institucions, en descobreixi els personatges cabdals… I tot plegat embolcallat en una novel·la d’aventures on conflueix la condició humana: l’ambició, l’amor i el desamor, la traïció, les intrigues, la bondat i la malvolença.

Monument a Cristòfor Colom. Barcelona.

Com t’imagines a Colom? Quina edat et sembla que podia tenir l’any 1492?

M’imagino Colom com una persona decidida i determinada, que sap què vol, però que gaudeix de prou aplom per sospesar els seus actes. Cal tenir en compte que era molt culte i la cultura engrandeix la capacitat de raonar. Però no podem oblidar que també va ser un corsari i un hospitaler. Seny i rauxa, doncs. Pel que fa al seu aspecte físic… Tenim informació molt diversa. Jo me l’imagino de complexió i estatura mitjana, de cabells castanys, ulls clars i nas aguilenc. A la novel·la, a l’any 1492, té 48 anys, una edat prou madura, però amb prou empenta encara per tirar endavant una empresa com la seva. Tanmateix, històricament, opino que la data del seu naixement devia oscil·lar entre l’any 1438 i el 1445.

Colom era català i parlava català? Amb quins arguments podem  dir-ho això?

Jo estic convençuda que era català i que en conseqüència lògica parlava en català. Ara bé, no tenim una partida de naixement que ens ho confirmi. Però un seguit de dades paral·leles ens permeten afirmar-ho. Per exemple: el seu cognom, que en la documentació anterior a 1492 ens apareix així, amb “m” final, ja és tota una declaració de principis. Una altra prova: la seva cal·ligrafia, que en aquella època era diferent a cada país, ens mostra  que el tipus de lletra  era la pròpia de la Corona catalano-aragonesa, l’anomenada lletra rodona. Malauradament, ha “desaparegut” molta documentació original.

El protagonista del teu llibre,  en Guerau de Gualbes, ens dius que estudià al Castell de l’Espluga Calba, municipi que es troba a la comarca de les Garrigues, a les terres e Lleida. Per quin motiu  has tirat aquest castell ?

Guerau de Gualbes, personatge de ficció, però que podia haver estat real, neix a Tàrrega. El capellà de l’església de Sant Antoni d’aquesta localitat (personatge també de ficció), la persona que l’ensenya a llegir i a escriure, atès el caràcter inquiet i intrèpid del noi, creu adient per a ell que es formi i eduqui amb els germans hospitalers del castell de l’Espluga Calba. La mare de Guerau hi accedeix, perquè el castell queda relativament a prop de Tàrrega, a unes sis hores de camí a peu.

Castell de l’Espluga Calba ( Les Garrigues. Lleida)

El Castell de l’Espluga Calba, està relacionat amb els cavallers de l’Orde  l’Hospital de sant Joan de Jerusalem i l’Orde de Malta. Aquests cavallers,  en certa manera, eren els hereus dels cavallers de l’Orde del Temple del Rei Salomó. Segons l’historiador Pere Català Roca, un cavaller del castell de l’Espluga Calba, dit Antoni Ferrer,  acompanyà a Cristòfor Colom en el segon viatge l’any 1493.

Creus que Cristòfor Colom era templer, o donat que els templers havien estat dissolts el 1312,  l’any 1493, podria ser que fos un cavaller d’una Orde hereva dels templers, com podria ser l’Orde de l’Hospital de sant Joan de Jerusalem, l’Orde dels Hospitalers de l’Esperit Sant, o alguna altra?

Els hospitalers van ser hereus del templers, d’això no hi ha cap mena de dubte. Estic convençuda que Colom ho era, d’hospitaler. Una mostra és la seva signatura, tan simbòlica i criptogràfica molt pròpia de les ordes militars. La mare del meu protagonista, Guerau de Gualbes, es diu Maria Colom Ferrer. M’ha agradat jugar amb aquests dos cognoms. A la novel·la no és per casualitat que faig que la mare tingui família Ferrer a terres lleidatanes.

Una de les característiques de l’orde esmentada és que, l’any 1301va elaborar un sistema  de possessions i distribució de les terres basat en les llengües que eren grups territorials o geogràfics de Priorats. L’any 1493, quines llengües es parlaven? Si els vaixells van sortir de Barcelona, i els mariners eren catalans, que en aquell temps no sabien castellà, com es deurien entendre amb els altres que no eren catalans? Perquè creus que es parla més castellà que no pas català a  Sud-amèrica?

Els principals col·laboradors de Colom eren catalans. Si ens centrem en l’any 1493 i en aquest segon viatge oficial, la llengua dominant devia ser la catalana. Tanmateix, cal tenir en compte que els mariners, els navegants, gent acostumada a anar a arreu, devien conèixer, si més no una mica, llengües diverses. A finals del segle XV, a Sud-amèrica, molt possiblement es devia parlar més català que castellà, però a partir del XVI, quan de manera definitiva Castella es va apropiar del projecte i els capitosts eren castellans, òbviament aquesta llengua, la castellana, es va imposar a al catalana.

En el teu llibre li dones una explicació molt intel·ligent i coherent de l’enigmàtica signatura de Colom. Creus que has trobat la resposta definitiva o bé,  l’enigma sobre el veritable significat de la seva signatura  continua sent un misteri…?

Després d’estudiar i “remenar” molt, crec que he trobat una explicació a l’enigmàtica signatura de Colom. Definitiva? Això no ho puc dir pas, seria una acte de prepotència per part meva. D’altra banda, aquí rau l’atractiu del personatge de Colom, envoltat d’aquesta aura de misteri.

Luis de Ulloa y Cisneros, admirat historiador peruà,  ens parla  en el seu llibre “Cristòfor Colom, fou català” editat a París i en francès l’any 1934,  d’en Miquel Ballester, català de Tarragona, com a gran amic de Colom  i del bisbe Ferrer Colom de la  Seu de Lleida.  En parles en el teu llibre? Què en penses de les investigacions  que va fer aquest historiador? Tenen vigència actualment? Luis de Ulloa relaciona al bisbe de Lleida Ferrer Colom amb  la família dels Colom. D’on creus que era la família de Colom i el mateix Colom? 

Parlo de Miquel Ballester, i tant. Peça clau en l’explotació de la canya de sucre a Les Índies Occidentals. Del Bisbe Ferrer Colom no, perquè per qüestions argumentals no m’hi encaixava. Luis Ulloa y Cisneros és l’historiador bàsic en aquesta temàtica. Ell va ser qui va assentar les bases de la catalanitat de Colom. Els seus estudis continuen en plena vigència, en són el referent màxim.

Un altre punt polèmic: d’on era la família de Colom. Personalment jo crec que pertanyia a la família dels Colom de Barcelona, però com passa amb totes les famílies, aquesta estava entroncada amb altres Colom, com els de Torroja de Segarra (ara Tarroja) i els Colom i Casanova/Casenove del sud de França, o sigui – Gascunya, Occitània o Catalunya Nord- . Hi ha força teories que “ens el fan” nascut a Eivissa, Tortosa, Mallorca, Tarragona… Amb més o menys encert, totes tenen el seu punt d’interès, però jo em decanto per “fer-lo” barceloní. Tal vegada perquè jo ho sóc, de barcelonina, i m’agrada la idea. De tota manera, allà on va néixer no és important, el que ho és, és el fet que la seva nissaga, era catalana. M’interessa també tornar a rescatar de l’oblit (ja ho havia fet Pere Català Roca) la família Colom de Barcelona que va ser “arraconada” arran de la guerra de la Generalitat contra Joan II. Que se’ns hagi amagat (o passat per alt), per exemple, que el president de la Generalitat entre 1464 i 1467 va ser Francesc Colom, o que hi havia un hospital que es deia Colom a Barcelona, m’empeny a difondre-ho.

Luis de Ulloa y Cisneros ( Lima. Perú)

Dius que està provat que Colom no podia ser genovès. Llegint el teu llibre, a mi, m’ha quedat molt clar. Per què creus que es continua ensenyant a les escoles de Catalunya que Colom era genovès quan està argumentalment demostrat que no ho podia ser, ja que el Colombo genovès no era noble i el Colom  català, sí que ho era? En els temps de la República Catalana els llibres de text de les escoles deien que Colom era català?

Per desídia i comoditat per dir la vessant amable. Si un canvi no interessa, es deixa l’assumpte com està. Si s’hagués descobert que era de Salamanca, per exemple, els llibres de text ja n’anirien plens. Incomoda que sigui català, és un tema que fa nosa. No pel personatge, sinó pel fet que al darrera hi ha la Corona catalano-aragonesa. D’altra banda, en el món acadèmic costa moltíssim de canviar una idea. Però el pitjor de tot, el que ens fa més mal, és que no anem plegats. Molts historiadors i estudiosos creuen en la catalanitat de Colom, però han fet els seus bàndols, s’han barallat entre ells per defensar aspectes que per mi no són prou rellevants. I això ens resta credibilitat. Vull deixar clar, però, el meu respecte i admiració per a TOTS (tots sense exclusió) aquells que han esmerçat el seu temps i els seus estudis per defensar la catalanitat de Colom.

Luis de Ulloa també va relacionar a Colom amb Ramon Llull i el seus sistema filosòfic, el “llullisme”. Què en penses d’aquesta relació?  

A les terres de Lleida, antigament, Regne de Lleida , hi hagué un important centre d’estudis  “Els Estudis Generals de Lleida”, una mena de universitat on s’ensenyava el model filosòfic de Ramon Llull, “el llullisme”. Actualment, en cap universitat catalana s’estudia aquest model.

En parles en el teu llibre de la relació de Colom amb el llullisme? 

I tant, que en parlo. Ramon Llull era el gran referent de Colom i la seva influència és indubtable com també la de Dulcert i els Cresques.

Ramon Llull ( Frare franciscà.  Noble de nissaga catalana dels Erill. Autor del mètode filosòfic “Art de Trobar la Veritat” ensenyat a la universitat dita  Estudis Generals de Lleida )



Escala Llulliana o Escala de l’Enteniment. Monument de J M Subirachs. Muntanya de Montserrat. Catalunya.

Pel que fa a Ramon Llull, em permeto copiar un fragment de la novel·la (capítol IV) on en faig esment:

Llull ja sabia de l’existència dels antípodes, estava convençut de l’esfericitat de la Terra i de la presència de les costes occidentals a l’altra banda del Mar Oceà.

Com Colom, Llull era simbolista. En la seva obra, les figures geomètriques i les combinacions de lletres amb significats no sempre clars prenien dimensions místiques. No tinc cap dubte que l’Almirall s’inspirà en Llull quan adoptà un nom messiànic, Xristoferens, i inventà per a la seva signatura unes sigles triangulars, un conjunt piramidal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s